La sortida va ser molt d'hora, a les 7:30 varem quedar a la plaça de l'ajuntament. Encara que va haver-hi dos (un de Cervià i l'altre de Sant Jordi) que el seu fort no es la puntualitat i varem sortir passades les 8 del matí.
Només sortir en Rafa va caure en una baixada i va plegar la roda de davant. Sort que portavem en Mingu (alies KTM) que tant sols amb les seves mans i una miqueta de força va poder adreçar la roda perquè pogués tornar cap a Cervià per cambiar de bicicleta.
Després del percans, nosaltres varem seguir la ruta, en la que algú es va trobar algún conegut.. a jutjar per les imatges.
Les noves tecnologíes avegades et juguen males passades i tot i portar GPS, aquest en va portar per mig d'un camp. Segur que el que va penjar la ruta a horas d'ara deu estar riguent.
Les noves tecnologíes avegades et juguen males passades i tot i portar GPS, aquest en va portar per mig d'un camp. Segur que el que va penjar la ruta a horas d'ara deu estar riguent.
Aquest primer esforç prou que es val un bón esmorzar a Riumorts, mentre que en Rafa arrivi amb la bicicleta de substitució.
Després del descans, varem seguir la ruta, passant per el pont de Castelló d'Empuries i enfilant cap a Palau-Saverdera. On sense nosaltres saver-ho ens esperava una sorpresa......
Més que una sorpresa, el que ens esperava va ser un infern. Prop d'una hora pujant per un GR que el 99% del tram no era ciclable. Ara bé el final va ser molt gratificant amb les visques que podeu veure de Roses i Palau-Saverdera.
Abans de baixar cap a Llançà, en Francesc va insistir molt que no podiem deixar de passar per el Monestir de Sant Pere de Rodes, desprès de tot l'esforç que haviem fet. La veritat que com es pot veure a les imatges, hagués sigut un error passar d'ellarg d'aques monument.
Si la pujada havia estat un infern, la baixada no podia ser menys.
I com diuen, els justos van a cel. Varem arribar a l'estació de Llançà just quan arribava el tren que ens havia de portar fins a Flaçà. Allà per fí varem poder distrutar d'un bon entrepà tranquils i relaxats (sino hagués sigut per el revisor).
Després del descans, varem seguir la ruta, passant per el pont de Castelló d'Empuries i enfilant cap a Palau-Saverdera. On sense nosaltres saver-ho ens esperava una sorpresa......
Més que una sorpresa, el que ens esperava va ser un infern. Prop d'una hora pujant per un GR que el 99% del tram no era ciclable. Ara bé el final va ser molt gratificant amb les visques que podeu veure de Roses i Palau-Saverdera.
Abans de baixar cap a Llançà, en Francesc va insistir molt que no podiem deixar de passar per el Monestir de Sant Pere de Rodes, desprès de tot l'esforç que haviem fet. La veritat que com es pot veure a les imatges, hagués sigut un error passar d'ellarg d'aques monument.
Si la pujada havia estat un infern, la baixada no podia ser menys.
I com diuen, els justos van a cel. Varem arribar a l'estació de Llançà just quan arribava el tren que ens havia de portar fins a Flaçà. Allà per fí varem poder distrutar d'un bon entrepà tranquils i relaxats (sino hagués sigut per el revisor).
Salut i fins la propera sortida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada